Ruta del Portús

El camí del Portús s'inicia a Adons, les primeres marrades ja ens descobreixen un terreny pobre en vegetació condicionat per l'altitud, el modelat càrstic i la manca de terres de conreu.

En la primera colladeta, als prats de lo Cumó, un camí suau avança damunt d'un substrat rocós que no deixa de sorprendre'ns per les seves formes rasclades, amb petites bassetes o cameles, que s'omplen amb l'aigua de la pluja, i on els animals domèstics i salvatges s'abeuren en un país, en general, força sec.

A més alçada, la vegetació canvia. El pi roig, de forma isolada, la boixerola amb els seus característics fruits vermells i els ramets atapeïts d’espígol van guarnint un sender que s'apropa fins a la clotada on hi ha els trossos de l'Avedoga.

La part final del camí s'enfila per la pala de l'Avedoga, però es aquí on farem atenció a un dels protagonistes de l'itinerari: la presencia de l'avet, testimoni natural d'una antiga avetosa que ho cobria tot i que segles enrere va desaparèixer fruit de l'acció de l'home. La dita popular explica que era el lloc on s'hi amagaven els llops de la contrada i que aquesta fou una de les raons de la seua destrucció.

Després de passar caminant entre dues moixeres de guilla o besurts, un jardí de mates baixes ens portarà fins a la clenxa inhòspita de la serra, on l'energia del relleu es manifesta en les cingleres verticals que es precipiten cap a la Terreta. Es territori de gralles, xoriguers, voltors comuns i, evidentment, de l’emblemàtic trencalòs.

Davant nostre, esfondrat, apareix per fi... el Portús, un tall d'espasa esbiaixat sobre la serra calcaria, d'uns vint metres d'alçada per tres d'ample, on hi creixen espècies vegetals com la corona de rei i l'orella d’ós, i que durant la història del poblament de la Ribagorça ha apropat, de ben segur, la muntanya a la plana.